Dietari de l’Albert

Aquest matí he anat a la primera reunió del PFC, i ja tinc feina a fer. El projecte tracta del desenvolupament de programari lliure per a l’ensenyament virtual, concretament per a Moodle, l’entorn d’emsenyament virtual més popular. Som diverses persones que fem projectes relacionats amb el tema.

La primera tasca a fer és aprendre a fer una extensió d’OpenOffice que pugui accedir a contingut remot. L’OpenOffiice té un sistema de components, anomenats UNO, utilitzats per al desenvolupament. Els components UNO (Universal Network Objects), es poden utilitzar/implementar independentment del llenguatge de programació, i l’OpenOffice permet utilitzar de sèrie C++, Java i Python.

D’aquests tres llenguatges de programació, prefereixo el Python, un llenguatge d’alt nivell, orientat a objectes i de tipificat dinàmic que prioritza la productivitat del programadaor davant de la de l’ordinador. Els avantatges d’utilitzar Python respecte C++ i java són principalment: el codi és més senzill i fàcil d’entendre, no cal compilar codi (ho fa solet), té una biblioteca estàndard molt completa, i molt bona documentació, i és molt més divertit d’utilitzar .

Els components UNO es poden executar de dues maneres: en un procés separat de l’OpenOffice (per a crear programes que interactuen amb les instàncies d’OpenOffice) o en el mateix procés que l’OpenOffice (com a extensions). El que ens interessa és el segon cas, però queda un dubte, com s’integra un component UNO amb l’OpenOffice? S’ha de crear un paquet (fitxer ZIP) amb els components i els fitxers de configuració necessaris. L’exemple “Hola món”, consisteix en un afegit (una entrada al menú Eines -> Afegits) que inserta el text “Hola món!” al document.

El paquet de l’extensió és hello_word.zip. Es pot instal·lar amb el gestor de paquets de l’OpenOffice:

# /usr/lib/openoffice/program/unopkg gui

El següent pas és fer una extensió més complexa, per exemple que mostri una finestra per demanar paràmetres a l’usuari.